Si els ulls de tots nosaltres captessin l’energia que ens envolta, que ens acompanya i ens afecta el cos, que ens barreja amb les altres persones fetes de la mateixa substància o matèria i ens reuneix dins la mateixa consciència, entenent aquest fenomen com a ser part material amb densitat dins la matèria universal, com si es tractés d’una massa dins una gran teranyina transparent, si ho veiéssim, potser ens canviaria la percepció del món, de la vida, del nostre procedir intern i extern.
Com més consciència prenem d’aquest fet, més evidència tenim que l’energia ens mou, ens vetlla o la vetllem, ens presenta, ens brilla o ens apaga, ens xiuxiueja, va on anem i s’impregna segons la cuidem, reforcem i vibrem.
Dins la sensibilitat de les persones, dins la saviesa dels éssers, hi habita l’essència que tot ho capta, i sap quan està a gust o a disgust, quan un espai transmet pau o rebuig, quan una relació sexual és un acte de buidatge o circula l’energia sana i sanadora per tot el cos, quan un aliment aporta i suma, quan un passeig és plaent o forçat, quan una feina és art o un fard, quan una dolència és temporal o s’instal·la com a avís a observar, quan una persona evoluciona o arrossega un pes pesat i potser ni ho sap, pel que cal respectar, quan un gest ens toca el cor i se’ns grava… i així amb tot… Què fa que ens meravellem amb un nadó, amb un cadell, amb unes flors, amb un arbre, amb un mar immens, amb un paisatge, amb una posta de sol …? La bellesa de l’essència potser?, l’energia que se’ns fa present?
Abracem l’energia i cuidem la com un gran regal que ens conté i no a la inversa, som nosaltres qui habitem en ella.