Dona, mare i àvia jove. De la inquietud per créixer i evolucionar, n’he viscut un camí del que no es torna enrere, que és la consciència i el seu recorregut. 

En el punt d’expandir i compartir amb el món, les troballes, eines, i recordatoris d’allò que ens és innat, sagrat i ens pertany:  l’espiritualitat, el viure sa, el riure, l’alegria i la pau interna de qui sap que la serenor existeix dins nostre  i no és un lloc on recloure’s i protegir-se , sinó l’estat pur que convida des de l’interior conviure amb l’exterior.