La Risoteràpia , una teràpia desconeguda, incompresa, agosarada, un repte. La gent l’analitza, la qüestiona, l’aparta, la tem o la segueix.
Qui la desconeix pregunta què s, hi fa? O l, hi fa intriga o l, hi fa por. Qui la coneix, depèn de la seva vivència o moment de vida, estat, la vol controlar mentalment o diu: “ ara ja sé què és, no estic preparat o no en vull més”
A menys que realment hagis pogut deixar el pensament, imbuir-te en tu i el joc, explorar i en casos en què s’ha fet un clic i s’ha produït desbloqueig, canvis, s’ha celebrat , continuat i recomanat.
Des del meu lloc de monitora de grups i l’observació , només puc congratular-me dels èxits dels participants, convidar a experimentar perquè confio i crec en el seu potencial, sense convèncer ningú, ni empènyer, ni vendre res com a lo millor, ni panacees.
És una eina que mou i de vegades, commou. Qui travessa la línia de confort cap a trobar-se a ell mateix, mostrar-se , fa un pas cap a Ser autèntic, deixa de banda les vergonyes, pors, incertesa, inseguretat que mostrar la vulnerabilitat suposa, i arrisca en bé d’ell mateix.
El Riure franc és seriós, és la connexió amb la mateixa Divinitat des de l’alegria. Fusió d’Humor i Amor, no són paraules, són fets, quan aquesta alquímia es produeix ni que sigui per uns segons, la persona obre una porta que sap que existeix i és totalment seva la llibertat d’entrar i seguir avançant o estancar-se.
Sovint la màscara del “no estic preparat” o l’excusa del “no puc compartir el riure” és causada per la confusió.
A Risoteràpia un no va a evadir-se, com qui veu una comèdia, al contrari, va a emmirallar-s, hi, allà no es veuen riures fàcils, ji jis i jajas buits i banals, ningú es riu de ningú i s’abraça tot estat.
El Riure i l’Humor no entenen de control i això desmunta esquemes i a la persona. L’altre dia en una conversa em deien: “hi ha qui cada cosa que diu, riu i això molesta, és exagerat, no cal, crec que és fals” jo no sabria dir quan d’autèntic hi ha, però està clar que quan una cosa molesta, quelcom ens diu de nosaltres mateixos. El control, aquí sí, aquí, no, ara sí ara no, poc, molt, com, quan, amb qui, ens ha fet molt mal, ens automatitza i clar, continuava la conversa; riure entre amics, en un sopar, el diumenge… “i jo em plantejo, quan i com surt el riure autèntic doncs si el reprimim a tota hora?
Els adults hem perdut el riure espontani del nen, i pel camí, l’alegria, l’espontaneïtat, l’entusiasme, l’autenticitat amb tantes altres coses.
El Riure no és rígid, explota com el cava en obrir un tap, o un orgasme .
El Riure mateix és una via de desbloqueig i una eina de retorn a un, de record d’essència que ens situa en el Present, en l’Ara i en Com Soc. Qui Soc i Què vull.
Profund camí d’Espiritualitat, de Consciència. És per això que jo mateixa des de l’experiència, he creuat totes les etapes, des de la meva seriositat, rigidesa, malaltia, bloqueig, negativitat a la descoberta del Poder del Riure com a teràpia i formar-me per conèixer més de prop.
A dubtar d’ella pel poc poder de convocatòria que desperta, reafirma i constata en els resultats que és potent i màgica, com el camí amorós que em connecta amb mostrar-me i acompanyar, l’ofereixo i expandeixo des d’aquest Sentir.